S'Atalaia

No és la veritat sinó la mentida la força que mou la societat del nostre temps. Jean-François Revel (1924-2006)

Homenatge al meu pare

atalaia | 28 Novembre, 2007 09:46

Los zapatos nos separan del animal que fuimos pero tambien del paraiso donde habitamos antes de ser animales.

Jose Carlos Llop, en el seu llibre La Escafandra (Diarios, 1998-2000)

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

El precipio está todavía más cerca...

atalaia | 22 Novembre, 2007 15:35

Ya sé que la publicación de determinadas noticias puede ser llevada al extremo, con opiniones y aseveraciones casi apocalípticas. De entrada, querido lector, no es mi ánimo dar pie a comentarios de esta-juventud-está-perdida...Todos hemos pasado por etapas que, con más pena que gloria, se reproducen generación a generación, con mayor o menor intensidad.

Si ayer recogía las noticias sobre el pobre papel de España y Catalunya en materia educativa y de productividad, dos ejes absolutamente estratégicos para el futuro de un Estado avanzado, no deja de ser descorazonador una nueva noticia publicada por el Observatorio Europeo de las Drogas y las Toxicomanías. España continua ocupando el dudoso honor de ser el primer país de la Unión Europea en el consumo de cannabis y cocaína, sin dejar de lado las anfetaminas y el éxtasis. Prescindo de las toneladas de datos que proporciona el informe y que hacen estremecer sobre cuál es la conducta de ciertos segmentos de la población joven.

Me pregunto por qué somos líderes en determinados rankings y no en innovación empresarial, número de usuarios de bibliotecas o en premios nóbel, por ejemplo.

Cuánta miseria...

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Qué cerca está el precipicio...

atalaia | 21 Novembre, 2007 17:37

A lo largo del día de hoy han aparecido varias noticias en los periódicos nacionales versión digital que, sin duda, deberían hacer saltar la mayoría de las alarmas de cualquier gobierno (versión local, regional o nacional) y empresas, que tengan vocación de sobrevivir (ambos).

Por un lado, la noticia de que Catalunya está a la cola de España y de la Unión Europea en la calidad del sistema educativo, al registrar uno de los índices más bajos de tasa de graduación y de los más altos en índices de abandono escolar prematuro, en línea continuista y descendente respecto a los últimos 5 años. Por desgracia, nuestra estimada clase política convocará ruedas de prensa y similares para manifestar su "honda preocupación ante estos resultados" ,salvo que los intente maquillar y desacreditar, además de prometer invertir no-sé-cuántos-millones-de-euros-en-el-plan-de-mejora-para-año-2025. Respecto a libertad de centros de enseñanza, cheque escolar, etc., no way. No me olvido de los también estimados sindicatos de enseñanza sobre su habitual retórica (¿quizás demagogia?) entorno a la insuficiencia de recursos (más personal? más salarios? más medios?).

Por otro lado, la estocada final del día viene de la mano de la tan denostada productividad (algún político sabe realmente en qué consiste). La productividad española crece a la mitad del ritmo que la de la Eurozona (0,7% frente 1,5%) y las esperanzas de que se recupere se quedan sólo en 1% en los próximos años. La entrada masiva de inmigrantes y la preeminencia de los sectores de la construcció y turismo son la excusas habituales. De nuevo, sindicatos y patronal aullarán sobre la necesidad de alcanzar un pacto de mejora de la productividad...

Y mientras tanto, directos al precipicio...

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Sovietització al 2007 i a casa nostra

atalaia | 15 Novembre, 2007 16:17

Declaracions i/o reclamacions d'un auto-anomenat representant dels estudiants de la Facultat d'Història i Geografia de l'UB que, per protestar contra l'aplicació de la directiva sobre l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior, es va tancar ahir amb altres companys a les instal.lacions universitàries del Raval fins que els nostres (o sigui, els "mossus") els han tret a gorrazos. ¡Agarrense que esto va en serio!:

"Que la universitat pública no es financiï amb diners de l'empresa privada, que es garanteixi que el model docent es pugui desenvolupar correctament, que la Generalitat s'impliqui fermament en la defensa de llengua catalana en la universitat, que la Generalitat faciliti els desplaçaments a la universitat amb una rebaixa substancial dels preus dels transports públics pels estudiants, la creació d'un salari estudiantil, l'equiparació immediata de les taxes dels últims 10 anys amb l'IPC d'aquest mateix període, que es garanteixi l'accés als graus i als postgraus a tots els estudiants que ho desitgin i que s'eviti qualsevol filtre socioeconòmic, que es creï una conselleria pròpia d'universitats i recerca i que es consultin i es tinguin en compte les propostes i les reivindicacions del moviment estudiantil en totes les reformes i decrets que facin referència a la política educativa universitària".

Només falta que els hi posem cotxo, un piset i un apartament a sa platja!

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

No en el meu nom!

atalaia | 14 Novembre, 2007 15:34

Dissabte passat, mig adormit al sofà de casa, veient es parte de la nostra, o sigui, TV3 (que no sigui dit: cada vegada va a pitjor...). Una de les notícies que em va mig despertar fou la reunió que havia mantingut n'Ernest Maragall com a conseller d'Educació (¿?) amb l'Associació de Directors d'Educació Pública sobre el reconeixement específic del càrrec de director de centre d'ensenyament. Notícia que al dia següent el diari Avui esmentava en dues parrafades:

La llei d'educació pot professionalitzar el càrrec de director

La nova llei d'educació de Catalunya podria reconèixer específicament el càrrec de director de centre d'ensenyament. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, es va comprometre ahir a estudiar la problemàtica dels directors de centre en unes jornades organitzades per l'Associació de Directors d'Educació Pública.

El 40% dels directors d'escola i institut s'han nomenat sense ser-ne candidat. La majoria adverteixen que la seva formació psicopedagògica no inclou coneixement de gestió de grup, direcció de recursos humans o altres actuacions que es veuen obligats a dur a terme. La nova llei podria regular aquesta figura, que compagina la gestió amb la docència a l'aula. La professionalització de la direcció topa amb l'oposició dels sindicats.

 (Segueix)

General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Kafka i un servidor

atalaia | 08 Novembre, 2007 16:33

Avui he hagut de sofrir una vegada més la dictadura dels serveis públics que tots els ciutadans suportem i financem. Podria parlar de criteris d'eficiència i efectivitat, d'introduir criteris purament empresarials a la gestió d'allò "públic", de professionalitzar amb un mínim rigor tots els nivells de l'administració, des del poblet d'aquella muntanya perduda fins al mateix Ministerio de (des)Fomento (¿de què?).  

Disculpeu, estimat lector, que tingui una certa "dèria" cap a l'administració, però no puc permetre que: 1/ l'administració (de qualsevol nivell) no ens tracti com a clients; 2/ l'administració no compleixi uns mínims criteris de gestió, professionalització i rendibilitat que qualsevol empresa o autònom està obligat a complir (pel simple fet de sobreviure); 3/l'absència absoluta de responsabilitats quan les coses no rutllen.

Avui, a una oficina qualsevol de la Seguretat Social, amb 3 dies de vaga setmanals des de fa mesos per "...reivindicar un puesto de trabajo digno..."

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Cassolades i blocs

atalaia | 06 Novembre, 2007 11:25

D'entrada he de confesar que no soc un lector habitual de s'Avui. Al marge de les no coincidències ídeològiques, sí que m'agrada llegir alguns dels seus articulistes com en Xavier Roig, en Ferran Saez o en Salvador Cardús. Crec que, per higiene mental, hem de ser capaços de coneixer els diferents punts de vista que hi ha als mitjans de comunicació, malgrat posicionaments ideològics, simpaties personals o simple curiositat intelectual.

Això és el que he fet avui amb en Ferran Saez en una interessant reflexio a s'article d'avui "I les cassoles?" on em permet afegir el seu primer pàrraf:

 "Fins al dia 14 de març de l'any 2004 Catalunya, i més concretament la ciutat de Barcelona, fou la capital mundial de la cassolada. Érem, sense cap possible competència, els reis de la percussió domèstica. Aquí es feia soroll i s'organitzaven manis per protestar contra la guerra de l'Iraq, impugnar la globalització, reclamar un carril bici, salvar l'Amazònia, acabar amb el terrorisme o impulsar l'habitatge social. Totes aquelles cassoles van emmudir sobtadament, però. ¿És que potser s'havien acabat els problemes?..."

 (Segueix)

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb