S'Atalaia

No és la veritat sinó la mentida la força que mou la societat del nostre temps. Jean-François Revel (1924-2006)

Es nins no ploren

atalaia | 25 Març, 2008 11:19

Més de vints anys després de sentir per primera vegada Boys don't cry, Killing an arab o grinding halt, veure de nou al Robert Smith&cia va ser una tornada al passat. No vull dir amb això que fos un concert de carrozas y nostálgicos (que també), sino que era fer un salt a la nostra adolescència, en els nostres inicis en el món dels temors, alegries i somnis. Qui no ha volgut montar un grup a partir dels acords 10:15 Saturday Night o A forrest, per posar un exemple de les dotzenes de bones cançons que té aquest grup.

No soc un fan a morir dels Cure. M'agradan, tenen una bona discografia amb vinils excepcionals i, el més important, un Robert Smith que amb quasi cinquanta tacos canta igual que fa deu o quinze ays.

Fa unes setmanes ho vaig poder comprovar al Palau Sant Jordi, ple de "carrozas y cuarentones" que no volien deixar passar aquesta oportunitat. Tres hores de concert, set list correcte, bona actitud del grup i molts records al cap.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

ista, ista, ista...Barcelona socialista

atalaia | 17 Març, 2008 17:21

Companys i amics i especialment el meu germà, des de Mallorca, no acaben d'entendre perquè hi ha aquests resultats tan aclaparadors de sa maquinària sociata al Principat. No tenc respostes però sí també preguntes i dubtes sobre el que hi ha i cap on anam.

N'Agustí Pons, en el seu darrer article al butlletí de la Fundació Catalunya Oberta, ens dóna una explicacón parcial d'aquesta entusiasta Barcelona socialista.

 (Segueix)

General | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

¿Quién ha robado mi silla?

atalaia | 14 Març, 2008 11:01

No hi ha cap motiu ni causa alguna que no hagi parlat de CiU fins passades les eleccions generals. Entre obligacions professionals i compromisos familiars no em  permeteren penjar aquest petit post el passat divendres.

 

Fa unes dies s'ha confirmat que CiU finalment queda només amb deu escons enfront dels onze de la nit electoral del diumenge. No influirà gaire en el paper que tindrà el company Duran i dubto molt que gràcies als més de setzents mil vots "..farà respectar Catalunya".

 

El cert és que probablement és el millor opuscle electoral dels que he rebut. Curiosament està en castellà i català, la qual cosa em fa preguntar pels motius tenint en compte que aquest partit només es presenta per Catalunya on tothom, o al manco el seu electoral objectiu parla, escriu o entén es català. Ja em sembla  bé que ho escriguin en castellà, cantonès o swahili, però...Malgrat tot, conté un programa força detallat amb grans compromisos per escrit (sense arribar al notari). Res de fer volar coloms ni vendre fums, sinó per escrit quins són els grans trets que defensaran al Parlament.

 

Quin serà el veritable paper d'en Duran? Li ha fuit del cap ser ministre? Confia en les "ocurrencias" d'en Rodriguez? En Duran està a l'estació final sense sortida? Peix al cove?

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Baralles entre cosins, de veritat?

atalaia | 06 Març, 2008 23:12

Jo també estic a sa recta final d'aquestes llargues eleccions, que varen començar el dia següent del 14-M ara fa quatre anys. Si en aquests darrers dies vos he parlat d'aquesta esquerra demode i progre, que malauradament circula pel Principat, avui toca l'altra cantó de l'escenari. 

N'Albert Rivera, vestit amb camisa i americana polida, em demana el vot (en castellà i català, per allò de buscar una coherència a la seva fundació) "...per un partit jove i emergent...", "...on els drets pertayin a les persones i no als territoris..." i per  què "...un sol ciutadà en el Congres farà mes que 150 del PSOE o del PP". No puc deixar de reconèixer que la seva entrada al Parlament em va generar certes simpaties: nou partit, il.lusió envers l'apatia del establishment, volien trencar paradigmes, semblava un discurs nou i net en el reconeixement de drets i llibertats, tot plegat al marge del seu plantejament neo-lerrouxista, però Saturno devora a sus propios hijos, on sembla que allò ha acabat com una casa de p... Sorprenent que no hagin buscat una aliança amb el partit de na Rosa Diaz, perquè no deixen de ser el mateix aquí i allà. Missatge senzillot, simple, difícil d'enganxar i recuperar a una part important d'aquells quasi 90.000 vots al Parlament català. Una llarga travessia al desert, sembla.


Per altra banda, l'amic Mariano sembla que si té las ideas claras. Ho escric en castellà perquè una simple carta en castellà, amb el revers en blanc, deixa clar (intencionadament o perquè no hi ha mes llumbreres al partit) que això del bilingüisme no va amb ells o al manco ho deixa pels companys de Ciutadans/Ciudadanos. Potser l'empresa que els hi prepara els sobres s'ha oblidat? ha hagut un sabotatge des de la impremta? Malament, amic Mariano, com si en Daniel o na Dolors no et poguessin fer cinc cèntims de la realitat al país. Al igual que a la resta de opuscles fins ara descrits, no deixen passar l'oportunitat per esmentar al seu rival, en aquest cas el dimoni Rodriguez. Estèticament i per contingut, dels mes fluixos.

General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

Programa, programa, programa

atalaia | 05 Març, 2008 22:43

Pels que ja no sou tan joves, supòs que vos en recordareu del camarada Anguita amb aquella proclama que posa títol al post d'avui. Malgrat estic a les antípodes del seu pensament ideològic, no deixava de tenir raó. Qualsevol organització, partit, associació o empresa requereix d'un programa on, al manco, intentes traduir la ideologia que impregna a un lider i la seva cúpula dirigent.

Fa uns dies esmentava els opuscles que havia rebut d'ERC i Iniciativa. Que viene el coco, deia. Em pensava que la nova remesa de publicitat electoral pujaria una mica es nivell, ni que fos pels publicistes que assessoren (?) als candidats. Avui he rebut el de na Carmensita Chacón on exhibeix un bon estat d'esperança en línia amb una presunta Catalunya optimista. El suprem galtes, o sigui Rodríguez, té una alumna molt espavilada, o això ens ho transmès al manco els publicistes i "fontaners" del PSC, glosant el molt que ha avançat Catalunya en aquests darrers anys (el millor Estatut de la seva historia, inversió en infrastructures, etc), acabant amb els tres motius pels quals es útil votar al compañero Zapatero: perquè asseguren un govern de progrès, perquè en els propers 7 anys hi haurà les majors inversions en infraestructures mai vistes i finalment (un clàssic) perquè un Sí al PSC és un NO a aquesta dreta que ha fet política atacant Catalunya.

Quan un partit ha de recórrer a anuncis parlant de la cope, posant dibuixets pseudo-tarantinos o porque viene el coco, ens demostra una feblesa intel·lectual tan pobre que, de ser votant, agafavaria maletes i fotia al camp.  

General | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb