S'Atalaia

No és la veritat sinó la mentida la força que mou la societat del nostre temps. Jean-François Revel (1924-2006)

Clienting

atalaia | 07 Agost, 2008 15:32

Anys enrera vaig tenir de professor un d'aquests anomenats gurus (al manco ell es considera com a tal) amb un estil de donar classes molt peculiar, proper als telepredicadors dels llunyans i profunds estats del sud del gran Satán! De fet s'ha convertit en el temps amb un autèntic especialista del tema de clients i serveis. Puc estar equivocat, però inclús ell mateix va batiar aquest concepte de clienting com a "...la conquista sistemática de los comportamientos leales de la cartera de clientes...". He de confessar que vaig gaudir molt de les seves lliçons, del seu estil i del contingut, malgrat els egos i histrionismes que quasi no passaven per la porta. Em va quedar gravat aquest concepte ja esmentat que, pel seu propi nom i definició, vos podeu imaginar de què va aquest post.

Situació 1: arribada a un restaurant d'una cadena especialitzada en cuina "nostra", o sigui, un poti-poti de les comarques  (o potser haurem de parlar aviat de vegueries?). Consti per endavant que hi vaig unes 5 ó 6 vegades al mes per dinar. Arrib a partir de les 13:30 per tenir bona taula i servei ràpid, evitant l'arribada de la marabunta a partir de les 14:00. Què m'he trobat? 4 ó 5 taules amb gent esperant a ser servits per...un cambrer, mentres que al fons del local et trobes una altra taulada amb cuiners i cambrers dinant com si res. Ho podeu entendre? Sempre havia vist que el personal sol dinar abans de les 13:00 per tenir temps de preparar-ho tot plegat i començar a atendre als matiners.  Resultat: males cares, servei lent, gent emprenyada...

Situació 2: mateix lloc, dues setmanes després. Mateixa situació però aquesta vegada a les 14:15. Tot segueix igual: uns cambrers dinant, un o dos servint taules a dintre i a la terrassa escopetejats...Esper la carta del menú i què resulta? Durant el mes d'agost no hi ha menú, sinó només plats a escollir.

Després ens queixam que ja no hi ha cambrers, que no són professionals, que no saben parlar català, blah, blah, blah...Mentres tant, ni un país de cambrers ja podem aspirar!

Saps que et dic: Bon vent i barca!!!!

General | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Alma deshecha

atalaia | 06 Agost, 2008 11:30

Rómpeme el alma, si aún me queda.

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Somnis de futur

atalaia | 05 Agost, 2008 12:20

"...como el primer sitio que conocí fue Melbourne, creé un lazo sentimental con la ciudad. Todavía me emociono cuando llego a Melbourne -no es una emoción muy popular, pero es lo que siento- y mientras pasaba en coche ante los resplandecientes rascacielos del distrito central tenía la sensación de llegar a casa. Ahí estaba el primer hotel australiano donde había estado, allá la primera cafetería a la que había entrado, allí el famoso Estadio de Cricket de Melbourne, donde pasé tres horas felizmente alucinado con un partido de futbol con reglas australianas y cené mi primer (y último) pastel veinticuatro ("hecho con auténticos mirlos", me aseguraron tan felices). No sé si tiene mucho sentido, pero éste es mi hogar en Australia..."

En las antípodas, Bill Bryson (Editorial RBA Bolsillo)

General | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

¿Qué color prefieres?

atalaia | 01 Agost, 2008 09:12

En una de esas agradables cenas veraniegas, hablando sobre la crisis económica de España y comparándola con la que sufrieron en Alemania hace menos de una década, uno de los asistentes, alemán él, me facilitó un aparente acertijo para los que no vivimos de cerca la escena política germana:

"Vota rojo, piensa en verde y actúa como negro"

¿Alguien lo entiende?

General | Enllaç permanent | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb