S'Atalaia

No és la veritat sinó la mentida la força que mou la societat del nostre temps. Jean-François Revel (1924-2006)

Denuncia social, ayer y hoy

atalaia | 16 Juliol, 2007 10:45

Hace unas semanas me leí, entre la ida y la vuelta al trabajo en tren, uno de esos libros de "compromiso". Para aquellos que habeis leido el libro o habeis disfrutado de la pelicula "Las uvas de la ira" de John Steinback, os recomiendo avidamente "Los vagabundos de la cosecha", editado por Libros de Asteroide (Editorial que hice mencion tiempo atras en este mismo blog), con una estupenda introducción de nuestro paisano Eduardo Jordà, amenizado con una serie de fotografias, duras y descarnadas, de Dorothea Lange.

Has vist es veïnats com s´ho fan!

atalaia | 13 Juliol, 2007 10:37

Navegant pel món Internet he trobat un brillant article a l'Avui d'en Xavier Roig,  columnista que diu veritats com punys. Ja han passat quasi dos mesos des de ses darreres eleccions municipals i autonòmiques, amb ajuntaments i governs de CC.AA. ja constituïts, però sa reflexió que ens fa en Xavier, així com sa comparativa amb països veinats sobre el seu sistema electoral, és prou interessant.

Ah, no tornem amb sa cançoneta de "...ha estat sa voluntat des poble...".

Bon cap de setmana.

Status Quo (Xavier Roig, Avui 01/06/2007) 

Seria d'esperar que d'ençà de diumenge els partits tinguessin, ni que fos lleugerament, la sensació de fracàs que correspon a aquells que han aconseguit que la meitat de la població no vagi a votar.

 (Segueix)

Ses vacances ja són aquí...

atalaia | 12 Juliol, 2007 15:23

El carlismo se cura leyendo y el nacionalismo viajando.

Pío Baroja

Harry Potter vivo o muerto

atalaia | 11 Juliol, 2007 11:39

No puc negar que tenc un especial predilecció pel mestre Valentí Puig. No tan sols per ses seves noveles (ja n'he parlat en algun post passat), sinó pels llibres d'assaig i crítica on destaquen per sobre de tots "L'os de Cuvier: cap on va la cultura catalana" (2004)  i  "Un futuro imperfecto: los retos del siglo XXI" (2006) publicats a l'editorial Destino.

Ahir ens oferia una nova entrega a ABC amb un article titulat Harry Potter vivo o muerto. No vos ho perdeu.

Harry Potter vivo o muerto (Valentí Puig, ABC, 10/07/07) 

Es postulable que más españoles estuvieran pendientes de algún video de YouTube que del debate sobre el estado de la Nación. Más jóvenes están a la espera del desenlace del nuevo episodio de Harry Potter que de lo que digan Zapatero o Rajoy. Es una dura competencia para la política, ya tan baqueteada y falta de credibilidad. De esa turbulencia se nutre la antipolítica. El único antídoto a mano consiste en adaptar la política a la realidad. Los empresarios españoles no son un mal ejemplo: se han adaptado a los nuevos lenguajes con más presteza que los políticos y ahí están compitiendo en los nuevos mercados y protagonizando no pocas mutaciones de la sociedad española. Por ahí andan, bregando a pie de obra, invirtiendo en nuevas tecnologías y vendiendo lo que pueden en Corea del Sur. (Segueix)

Polònia o The Warsaw Rising Museum

atalaia | 10 Juliol, 2007 10:18

No vos penseu que parlaré del programa d'humor emès a TV3, del que per cert no he vist cap capítol fins ara, ni tampoc dels frikis germans Kaczynski. Aquest post és una breu ressenya sobre quelcom més seriós. Fa unes setmanes vaig tenir l'oportunitat de visitar The Warsaw Rising Museum (http://www.1944.pl). Per aquells que vareu disfrutar, i a la vegada quedaren horroritzats sobre els límits de la indecència i crueltat de l'home, amb la pel.lícula El Pianista d'en Roman Polansky (amb actuació magistral de n'Adrien Brody), aquest museu és una ocasió excepcional per a no oblidar del que és capaç de fer s'home en el nom de una presunta superioritat racial, religiosa o ideològica.

Aprofitant el 60è aniversari de l'aixecament de la ciutat de Varsòvia, aquest museu pretén ser un homenatge a tots els homes i dones que lluitaren per la seva lliberta i contra la bèstia parda dels nazis. Per cert, amb els amics soviètics aturats a les portes de Varsòvia esperant que els seus cosins-germans-nazis neteja-se'n la ciutat de demòcrates i lluitadors...

I per aquí parlant sobre Memòria històrica, Déu els agafi confessats! 

Parlem de democràcia i llibertat, però de debò!

atalaia | 08 Juliol, 2007 22:58

Sa meva paisana Imma Mayol (i en Txoan, com diu en Xavier Roig) estaria encantada nomes en llegir aquest titular. No se si al final d'aquest post pensaria el mateix.

Fa uns dies va tenir lloc a la Casa de America (Madrid) el IV Foro Atlantico "Un encuentro por la democracia y la libertad en Europa y las Americas", amb il.lustres convidats i ponents com Mario Vargas Llosa, Carlos Alberto Montaner, Mauricio Rojas o Enrique Krauze. De que parlaren? El títol de la conferencia ho dit tot. Davant dels il.luminats i demagogos com Chavez, Castro o Morales, que per arreu d'Europa tenen força admiradors d'aquest "socialismo del siglo XXI", sense que no els hi caigui sa mes mínima vergonya, nomes cal impulsar i aplaudir aquest tipus d'iniciatives que, per sobre de tot, busquen llibertat i democràcia als espais individuals i col.lectius d'aquest castigat continent. Ja sé que aviat vendran els clàssics amb sa cançoneta dels imperialistes ianquis, opressió, cia, capitalisme salvatge, neoliberalisme, etc. La conciència de molta gent no descansa tranquil.la. 

Malauradament aquesta noticia ha passat discretament desapercebuda amb poc ressò mediàtic. Pels que tingueu una mica d'interès en aquest tema, vos convid que visiteu sa pagina web de sa Fundacion Internacional para la Libertad (www.fundacionfil.org).

¿Alguien ha visto la Tercera Vía?

atalaia | 05 Juliol, 2007 19:05

Ahir parlàvem d'en Blair a instàncies d'un acurat article d'en Daniel Capó. Per a continuar amb aquest Estadista (amb mayúscules), voldria afegir aquest altre article d'en Francesc-Marc Alvaro a La Vanguardia. Més pròxim als postulats de sa dreta espanyola o francesa (amic de n'Aznar i d'en Sarkozy, mal que pese a algunos), vist com un extraterrestre per s'esquerra dogmàtica europea, sobre tot per sa francesa, digne successor dels ideals liberals de na Thatcher. Ah, per cert, m'oblidava que encapçalava el partit laborista (esquerra, no?) i només ha guanyat tres eleccions amb majoria absoluta. I per aquí alguns encara ho desprecien per ser el chico de los recados  del pistolero Bush.

 (Segueix)

Blair, ¿ángel o demonio?

atalaia | 04 Juliol, 2007 11:42

Todavía conservo en la memoria el día de la inesperada victoria de Rodríguez como secretario general en el 35º Congreso del PSOE hace ya siete años. ¿Y puede imaginarse, virtual lector, qué me sorprendió en realidad? Pues precisamente que este señor se presentaba como representante de la manoseada Tecera Vía versión española. Puestos a comparar terceras vías hispanas y británicas, preferiría no entrar en la discusión sobre perfiles, capacidades y competencias entre un Blair y un Rodriguez. De momento, Daniel se ciñe a Tony y sus principios y valores en su columna semanal del DM.

Blair's Farewell                                                                                                                             Daniel Capó Diario de Mallorca 29/06/2007

Es difícil saber qué lugar reservará la historia a Tony Blair, el político que modernizó el lenguaje y las formas del Partido Laborista británico. Valentí Puig ha afirmado, con acierto, que "el gran mérito de Blair fue dar continuidad al thatcherismo envolviéndolo en el celofán de algo nuevo y moderno". Los resultados saltan a la vista; los thatcherianos, digo. Los gobiernos sucesivos de Margaret Thatcher impulsaron el conjunto de reformas más fecundo que ha conocido Europa en las tres últimas décadas, desbaratando -quizá para siempre- el populismo demagógico de las burocracias que, al fin y al cabo, han terminando adquiriendo en las democracias la forma y el aspecto de un Leviatán contemporáneo.  (Segueix)

Des-educació

atalaia | 27 Juny, 2007 15:49

Ja ha passat més d'una setmana des de la investidura de La Esper, com a Presidenta de la Comunitat Autònoma de Madrit (o Madriz o Madrid o...). Al marge de les consideracions sobre aquest personatge, al seu programa de govern assenyalava com a objectius a l'àmbit d'Educació la creació de noves beques pels EE.UU. i Canadà. Según Aguirre, "la comunidad educativa avanzará en el proceso del bilingüismo, que se extenderá esta legislatura a 50 institutos de secundaria. Los estudiantes de Magisterio podrán cursar un año en un país de habla inglesa y, además, los estudiantes madrileños tendrán a su disposición nuevas becas tipo «Erasmus», pero para estudiar un año en universidades de Estados Unidos y Canadá, y no sólo en las europeas como ocurre con las Erasmus".

 (Segueix)

Pacte de Progrès? Com dius? Pacte de què?

atalaia | 25 Juny, 2007 13:14

Amb la dimissió d'en Matas com a notícia estrella, en Daniel publicava a la seva columna setmanal un article molt acurat i a la vegada pesimista sobre el futur de situació socio-política de Balears. Ens agradaria que s'equivocàs, però em sembla que això no té remei. Europa en general i Balears/Espanya com a extensió estan en decadència material i espiritual des de fa temps...

Coda: si resulta que en Rumsfeld encara tendrà raó quan parlava de la "vieja europa", només cal veure el guirigai de la cimera europea.

La reedición del Pacte (Daniel Capó, Diario de Mallorca 22/06/07)

 (Segueix)

Soc liberal...i què?

atalaia | 23 Juny, 2007 09:58

"Uno de los errores más graves de los liberales es que piensan que tienen ideas de sobra, y que lo único que les falta es acceso a los medios"

George Lakoff

Ni Sofia ni Leonor ni Letizia...millor na Maria Antònia

atalaia | 21 Juny, 2007 09:36

Un dels millor articulistes mallorquins a nivel nacional no deixa de descriure, ras i curt, de quin peu calça n'Antonieta i cia. Per si algu encara teni dubtes...

I ja que parlam d'en Valentí, vos recoman la seva darrera novela "La gran rutina" (Editorial El Aleph), premi Sant Joan 2006, on mitjançant la vida d'un grup de barcelonesos a punt de cumplir els seixanta anys, ens descriu magistralment  el desengany maragallista de la "gauche divine", o sigui, "...gentes que creyeron en el mayo del 68, que pensaron que Barcelona era algo especial, que tuvieron su orgasmo en los JJ.OO. y a las que les dió disfunción erectil con el Foro de las Culturas en 2004..."

Le llaman "La Princesa" (Valentí Puig, ABC 19/06/2007)
La aparición de Unió Mallorquina en el panorma político de Mallorca fue en su condición de esqueje muy peculiar de aquella UCD que entraba en el proceso de licuefacción. Con el tiempo, llegó a presidir el nuevo partido María Antonia Munar, a la que en la política mallorquina todos, amigos y enemigos, llaman "La Princesa". Su núcleo de poder ha sido el Consell de Mallorca, organismo heredero -como los otros consejos insulares- de la Diputación y a la vez incrementado por competencias transferidas desde la Comunidad autónoma balear, con partidas presupuestarias de amplia disponibilidad que garantizan apoyos mediáticos tan toscos como duraderos.
 (Segueix)

Corrupción a subasta

atalaia | 20 Juny, 2007 16:09

Las Crónicas Bárbaras  nos recuerdan que toda familia siempre tiene un cadaver que esconder...

Quizás recuerde usted cuando los socialistas le llamaban corrupta a María Antonia Munar, líder de un pequeño partido balear. Ahora le ofrecen lo que desee si les apoya. El dirigente del Partido Popular de esas islas, Jaume Matas, también acusaba de corrupta a Munar. Pero puja por conquistarla en esta subasta digna de los salones londinenses de Sotheby's.

 (Segueix)

Xafardeig de rodalies (2a part)

atalaia | 19 Juny, 2007 20:16

Quan ja quasi estava a punt de baixar del tren, no he pogut evitar sa tentacio de tornar cap enrera i comentar-li a en Pere i n'Andreu: "Jo dic que ens trobem entre l'esquerra flower i la dreta cañi. Deu ens agafi confesats!"

Coda: Gracis, Dani.

Xafardeig de rodalies

atalaia | 18 Juny, 2007 15:03

Avui matí. Ressaca post-futbol. Sembla que vol ploure però no es decideix. Conversa de veïnats al rodalies. Seré un xafarder, però pos s'orella quan reconec s'inconfundible accent mallorquí per terres estrangeres:

"No puc entendre com es pp i psoe no s'han posat d'acord per a eliminar a sa princesa", diu n'Andreu, "un acord entre ells a ses diferents institucions seria un cop mortal per UM: els hi talles s'accés als pressupostos, no?"

 (Segueix)
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb