S'Atalaia

No és la veritat sinó la mentida la força que mou la societat del nostre temps. Jean-François Revel (1924-2006)

ista, ista, ista...Barcelona socialista

atalaia | 17 Març, 2008 17:21

Companys i amics i especialment el meu germà, des de Mallorca, no acaben d'entendre perquè hi ha aquests resultats tan aclaparadors de sa maquinària sociata al Principat. No tenc respostes però sí també preguntes i dubtes sobre el que hi ha i cap on anam.

N'Agustí Pons, en el seu darrer article al butlletí de la Fundació Catalunya Oberta, ens dóna una explicacón parcial d'aquesta entusiasta Barcelona socialista.

A tots els districtes de la ciutat de Barcelona, menys el de Sarrià-Sant Gervasi, que és el meu, han guanyat els socialistes. Sé que a les passades eleccions municipals això no va anar ben bé així i que, afortunadament, els vots van estar més repartits. Però jo vull posar l'èmfasi en un fet que va més enllà de les oscil·lacions que s'han produït en les darreres conteses electorals. Per a mi, allò que resulta significatiu és que una majoria de ciutadans de Barcelona se senten molt còmodes sota el règim socialista en el qual han viscut des de l'adveniment de la democràcia; i que s'hi senten a gust tant des d'un punt de vista pràctic com doctrinal Per raons de feina, conec bona part de les biblioteques municipals de Barcelona. Són un model d'eficàcia.  No es practica cap mena de discriminació positiva envers els escriptors catalans, però això no és cap novetat en les realitzacions de l'ajuntament de Barcelona. Moltes d'aquestes biblioteques estan instal·lats en edificis municipals que també presten altres serveis. Solen ser edificis moderns, ben agençats, amb un nombre indeterminat de funcionaris, però amb una activitat més aviat precària. De vegades, em fa la impressió que les Cases de Cultura de la difunta Unió Soviètica s'hi devien assemblar.  És també l'ajuntament socialista el qui s'ha dedicat a vendre a preus de mercat terrenys que havia comprat a preu d'expropiació. M'imagino que ha estat una de les maneres més directes d'obtenir liquidesa, és a dir, diners. També podria recordar que Barcelona és  una ciutat on les guarderies municipals són difícilment accessibles per a persones de renda mitjana -o que no siguin mares solteres o immigrants en situació de precarietat-i on tampoc abunden les residències d'avis. Però tot dóna a entendre que al barceloní aquesta situació ja li va bé, sempre i quan estigui feta sota uns criteris "progressistes"  que ningú no sap exactament quins són.  Aquestes actuacions es poden produir perquè existeix  un rerafons doctrinal que dóna a l'ajuntament de Barcelona una impunitat quasi completa. En els ambients polítics i mediàtics de la ciutat s'ha estès el clixé que fora del socialisme només hi ha la caverna. En realitat, els socialistes -i els seus companys de viatge,  el diumenge castigats pels votants- propugnen sovint polítiques conservadores, que estan retardant el progrés de la ciutat i del país. Penso, per exemple, en les traves al Quart Cinturó; o les que, en el seu dia, van afectar  la construcció de la tercera pista del Prat; o l'irracional tabú al voltant de l'energia nuclear, o les càrregues ecològiques a determinades activitats industrials (de les quals, per cert, se'n beneficia Fraga i el territori de la Franja que està rebent moltes empreses instal·lades, fins ara, a la província de Lleida), etcètera. Alguns d'aquests temes depassen l'àmbit d'actuació de l'ajuntament de Barcelona però responen a aquest punt de vista d'allò que és políticament d'esquerres i que, en realitat, amaga, com deia, un punt de vista profundament conservador. No és moment de lamentar-se però crec que el catalanisme polític que durant tant anys ha ocupat el govern de la Generalitat no ha fet, en aquest sentit, els deures. Ningú no dubta que Catalunya és un territori amb personalitat pròpia (nació, país o comunitat autònoma). Encara són molts, però, els que mantenen públicament ambigüitats sobre el caràcter irreversible del model econòmic en el qual vivim i que és el que ens ha donat l'actual prosperitat. Potser a algun lector li pot semblar que aquesta reflexió no té gaire cosa a veure amb els resultats electorals del diumenge. Però a mi sembla que sí. Els qui creiem en una societat liberal ens trobem ideològicament desarmats a Barcelona; desarmats i sense gaires escletxes on expressar-nos. I aquesta és una de les causes profundes que permet que el socialisme conservador vagi propagant un discurs que actua de substrat ideològic a les decisions que, en el moment de les eleccions, prenen els ciutadans.

General | Següent | Anterior | Comentaris (3) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Pobra Mallorca

Atalaia | 10/07/2008, 17:09

Pere,
de veritat creus que la política del PP a Mallorca ha estat liberal? Què entens per liberalisme en poques paraules? ¡No confundir gimnasia con magnesia, per favor!

Pobra Mallorca

Pere | 03/07/2008, 17:52

Doncs jo crec que millor un socialisme conservador que un liberalisme a l'estil del PP com el que hm tengut a Mallorca tant de temps :)

Pobra...

Marta, de psociates i ecopsociates farta | 17/03/2008, 17:29

Pobra Barcelona

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb