S'Atalaia

No és la veritat sinó la mentida la força que mou la societat del nostre temps. Jean-François Revel (1924-2006)

Es nins no ploren

atalaia | 25 Març, 2008 11:19

Més de vints anys després de sentir per primera vegada Boys don't cry, Killing an arab o grinding halt, veure de nou al Robert Smith&cia va ser una tornada al passat. No vull dir amb això que fos un concert de carrozas y nostálgicos (que també), sino que era fer un salt a la nostra adolescència, en els nostres inicis en el món dels temors, alegries i somnis. Qui no ha volgut montar un grup a partir dels acords 10:15 Saturday Night o A forrest, per posar un exemple de les dotzenes de bones cançons que té aquest grup.

No soc un fan a morir dels Cure. M'agradan, tenen una bona discografia amb vinils excepcionals i, el més important, un Robert Smith que amb quasi cinquanta tacos canta igual que fa deu o quinze ays.

Fa unes setmanes ho vaig poder comprovar al Palau Sant Jordi, ple de "carrozas y cuarentones" que no volien deixar passar aquesta oportunitat. Tres hores de concert, set list correcte, bona actitud del grup i molts records al cap.

General | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb